Posem-nos seriosos

...i per fer-ho, acostem-nos a un poeta de solvència: Salvador Espriu.

(Incís: de poeta nacional a il·lustre desaparegut. C'est la vie.)

Diu Espriu (a Les cançons d'Ariadna):

TEKEL

Dn 5: 5-31.

Aproximació a una escultura de

Subirachs.

Serveix el ferro contra la cremor

del mur marcat amb un senyal de mort?

En balances ben fines cau aquest pes culpable.

El vident em llegeix la condemna dels dits,

quan els meus ulls encara endevinen la mà.

Flames, més llums, per veure com és feta la pell

de la mà del misteri, més llums per al perdut,

abans que se m'esborri tot el record en vi.

Conteu després al pare, al clos temple de Sin,

com esdevé de fusta, de cendra, la paret,

i el bronze no pot res contra el galop dels medes,

i li somriu el príncep en l'últim comiat.

I dic jo:

Si a Salm el poeta s'interrogava sobre la possibilitat de salvació, a Tekel s'enfronta amb el judici i la condemna.

Tekel és una de les paraules gravades per la mà de Déu als murs del palau de Baltasar en ocasió del festí en què són profanats els vasos sagrats de Jerusalem. La interpretació de Daniel dóna la clau del poema: "Vet aquí la interpretació: Mené: Déu ha mesurat la reialesa i hi ha posat fi. Tequel: Tu has estat pesat dins la balança i has estat trobat insuficient. Farsin: El teu regne ha estat dividit i donat als Medes i a Pèrsia" (Dn 5: 26-28).

Tan importants com la noció de judici -l'home acarat al moment resolutori de salvació o condemna- ressurten en el poema l'angoixa de la radical indefensió de l'home (vv. 1-2) i el pregon misteri, la inintel·ligibilitat de Déu (vv. 6-7).

Destaca també al poema la inclusió de Sin, una divinitat de la mitologia assírio-babilònica. D'origen sumeri, és una divinitat lunar pertanyent a la tríada sideral (Sin: Lluna; Shamash: Sol; Ishtar; Venus) que navega de nits pel firmament en una barca; déu de saviesa, rebé de Marduk l'encàrrec de marcar el curs del temps. La presència d'aquest referent mitològic -per bé que vinculat al context bíblic- amplia el camp Bíblia-Egipte-Grècia habitualment atribuït a Espriu.

Retrobarem el referent sumeri a Temple. No oblidem que amb Salm i Temple, Tekel formava una unitat a Obra Completa 1, dins de Fragments. Versots. Intencions. Matisos., on estan publicats sota un títol comú: Aproximació a tres escultures de Subirachs.

Destaquem finalment que al poema Delta del Nil retrobarem, vinculat a una divinitat egípcia, Maât, el ritual del judici els morts: Maât seu a l'altre plat de la balança on reposa el cor de difunt per saber si aquest cor és verídic i és lleu la seva càrrega de mancaments.