dimecres, 9 de febrer de 2011

Sempre hi són

és el que tenen les paraules que sempre hi són i t'hi pots anar a passejar a descansar-hi una mica a posar distància a divagar potser a somiar o a pensar que són coses ben diferents però que també tenen alguna cosa en comú i més avantatges tenen sí que te les van escriure i reposen obedientment arrenglerades perquè tu estiris la mà obris el llibre a l'atzar i te les trobis i et facin respirar una mica més fondo o una mica més lleu que això amic depèn de l'hora i la circumstància i ara ja s'ha fet fosc i comprens que és temps de plegar perquè et couen els ulls i encara que no tens la feina feta saps que ja no pots més que tot el que facis a partir d'ara serà afegir llenya a un foc que no crema

per això és hora de llegir estellés vicent el poeta l'amic

quina electricitat o al·lucinat destí
hi havia obscur al centre del vell dia tornaven
trossos vells de diari grocs del temps il·legibles
intente recordar-te i no ho aconseguesc
altres vegades tornes inesperadament
ara intentava en va atreure't i rescatar-te
te n'has anat pel buc de l'escala el forat
sinistre de la pica amb l'aigua amb uns cabells
la carn vol carn diria amb el poeta antic
car jo vull carn també i exclusivament carn
més castament voldria sentir els teus cabells
sota la meua mà sentir-te vull dir créixer

i és així com ho va dir i és així com ho faig meu i disciplinadament ho copio

lentament

abans de girar full i enterrar un altre dia

1 comentari:

Clidice ha dit...

Els poetes ens donen les paraules, que prenem i guardem, i passen a ser nostres. Sempre és una bona idea la de plegar amb un poema.