Barbara

Barbara, celarent, darii, ferio, cesare, camestres, festino, baroco, darapti, disamis, datisi, felapton, bocardo, ferison, bamalip, calemes, dimatis, fesapo, fresison...

Mira que han passat anys, i encara els recordo.

La tirallonga me la va ensenyar ma germana. Ella, amb quinze anyets, la memoritzava i l'aplicava a l'escola. Deuria quedar enlluernada per acumular tanta saviesa i, generosa de mena, me'n va fer regal.

Jo, amb vuit anyets i molta disciplina, vaig embotir el misteri al meu cervell i es veu que s'hi ha quedat.

Quan em va tocar a mi heure-me-les amb els sil·logismes, vaig poder passar per la cara dels meus companys ignars un avantatge que em va concedir una aura efímera de saberut.

De tant en tant em retorna, i és com un misteri: "Barbara, celarent...".

Quan acabo la recitació em sento reconfortat: ja no tinc ni la més remota idea del servei que em van fer aquestes paraules, però em donen una innegable sensació de confortabilitat.

Amb mi, amb el passat i amb aquest futur no sé si massa llunyà en què ja no seré capaç d'arribar a la fi de la sonsònia.