De nassos i fracassos o el cul de la Caterina

Com que ja estava una mica tip, fart i recuit de repassar disbarats, m'he refugiat en un bon got de vi aspre i Les històries i llegendes de Barcelona.

De la mà del senyor Amades he arribat fins al Carrer de la Neu de Sant Cugat (just al tombant de les pàgines 711 i 712) i m'he assabentat de com un marxant de neu va rifar-se d'un diable amb el concurs (una mica llord, sí, però sembla que eficaç) dels efluvis de la pròpia.

El sobredit marxant va fer tractes amb en Banyeta perquè el beneficiés amb un pou altament productiu. A canvi, com és lògic i de llei, li havia de lliurar la seva ànima al cap de set anys dia per dia.

Arribat el moment de fer efectiu el dèbit del tracte, el comerciant va armar el següent estratagema:

"[..] va fer a un envà de la casa un foradet just perquè hi passés el dit; féu encular la seva muller just al foradet, a l'altre costat de l'envà. Quan va presentar-se el Banyeta el comerciant li va dir:

"-Per què vingui amb tu has d'endevinar-me què hi ha darrere d'aquest forat; si ho endevines vinc al moment, però del contrari resto franc de lliurar-te la meva ànima. Tu, que tot ho saps i tot ho pots, penso que et serà fàcil.

"-Acceptat.

"Tot seguit el diable ficà el dit al foradet; després el va olorar i va dir:

"-És bacallà.

"-T'has errat.

"-Doncs deixa-m'hi tornar.

"-Torna-hi.

"-És tonyina.

"-T'has enganyat, que és el cul de la Caterina.

"I amb aquest enginy el mercader va estalviar-se d'anar amb el diable."

Doncs ja ho veieu. La rima tonyina/Caterina té la seva gràcia i la història... què us diria? Redunda en la cosa llorda, que té una certa presència i eficàcia en les històries "de fer riure" (o això em sembla, que tampoc no és un tema que domini massa).

El dubte que em queda, però, és que centrada la narració en els interessos del marxant de neu, no es diu res de quina valoració va fer la marxanta de les exploracions demoníaques.

Vés a saber si, al capdavall, no va entossudir-se a demanar al marit que mirés de negociar algun altre pou.

Que el negoci és el negoci, mira tu!