Triàleg

Diu el senyor Rector:

"Tabac cast, tabac sant, tabac tan fort

Que de immortal dubte no té,

Puix venç lo Amor, i Amor venç a la Mort,

Lo que diu mal de tu no sap què és bé,

Falta-li enteniment, i fa la sort

Que no gos del tresor que de tu ve!

Pensa la Senyora:

"Mal anem si m'associen a una antigalla de set-cents. Haurien de prohibir que els desvagats sollessin la meva delicada imatge agermanant-la amb sonets ben oblidats. D'altra banda, el de Vallfogona parlava del rapè i jo, amb tota evidència, no l'ensumo pas el tabac: fixeu-vos amb quina amable displicència cargolo la meva cigarreta. Anys a venir, una que se les donava d'aspirant a cupletista faria popular allò del "fumando espero". Si us he de ser francs, ja fa temps que jo vaig abandonar inútils esperances. Però això no fa per vosaltres, sou massa moderns i, per tant, escassament dotats per a la quietud."

Replica la Veu:

Amic, et veig mot i molt malament. Ja fa temps que les brigades de la salut per decret t'han guanyat la partida. Cada vegada més sol, no fa? Per cada pecador que veu la llum i abandona hàbits nefands et guanyes una engruna en la meva consideració: persevera, company, persevera. Feia temps que no treia el nas per saludar-te ni reclamava una mica d'espai entre les teves (ja em perdonaràs: lamentables) deposicions. Però tens un racó reservat entre els meus afectes i m'entendreix veure com encara fas veure que respires.

No em triguis, amic, ja saps on sóc.