dimarts, 3 d’agost de 2010

Quietisme

Amb permís del pare Molinos i sense cap intenció d'interposar-me entre Fénélon i Bossuet (Déu me'n reguard!) faig meva la paraula; això sí, en la seva accepció més elemental i descriptiva.

Ja ho sentia dir de petit per boca de veïnes secretament envejoses de la sort de la meva progenitora: "Quin nen més quiet!"

Anys de perseverança en l'assoliment de la perfecció m'han portat del quietisme a la immobilitat.

Amb tan digníssim entrenament espero Maât amb paciència, tot confiant, això sí, que la deessa hagi après com jo que res no s'ha de precipitar i que el nostre inevitable encontre ha de trigar, pel cap baix, tants anys com els que fa que vam concertar la cita.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

si n-hi ha prou amb restar quiet perque no et vegin, potser si que paga la pena

salutacions d-una que no para de moure-s.

Shin Chao

Eumolp ha dit...

良好的住宿,非常高興