Paraules

M'agraden els diccionaris. Potser perquè algun dia em va arribar que algú (no sé si Cortázar, vés a saber) en deia cementiris de paraules.

Un dels plaers que de tant en tant em permeto -només de tant en tant perquè ja se sap que dels plaers val més no abusar-ne- és el de fullejar algun diccionari. Quan ho faig no deixo de constatar que en passo els fulls amb un gest i una cura especials. Jo crec que si us hi fixeu una mica concloureu amb mi que no es passa igual els fulls d'un diccionari, que d'una novel·la, que d'un assaig o d'un llibre de poemes.

Els diccionaris mereixen un tracte més delicat, una mica més respectuós. Al capdavall, gent molt saberuda hi ha emmagatzemat, polidament classificats, els símbols que pretenen fer-nos aquest món tan estrany una mica intel·ligible. Que no és poc.

A banda del contingut, el continent té la seva importància. Ja em direu si és el mateix fullejar la vella Enciclopèdia Catalana, tan suau ella, com l'aspror acollidora del Diccionari Català-Valencià-Balear. Com tampoc no és el mateix perdre's en la textura del Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (en aquest terreny tant li fa que sigui la primera com la segona edició), com anar a fer visita al molt respectable Fabra o, ja per als més sibarites, embastar col·loqui amb el Coromines.

Avui, però, el cos em demanava unes gotes d'exotisme i me n'he anat a buscar el Diccionario gitano de María José Llorens. Fa molts anys em vaig ajudar dels treballs de Joan Givanel i Max-Leopold Wagner per escatir algunes peculiaritats de l'argot barceloní. Eren els temps que em barallava amb Espriu i em calia esbrinar la cinquantena de paraules en caló que puntegen els seus escrits. Ara, però, ja no tinc tanta pretensió, i em limito a percaçar alguna novetat que em sorprengui.

La que trio avui és "bitigiaró" (banderillero) i "bitijí" (banderilla, lazo, trampa). En uns dies com aquests que la Molt Deshonesta Presidenta de la Comunidaz dels Madrils ha elevat les corrides a la categoria de no-em-toquis-les-essències-que-em-surt-la-mala-hòstia, ja em va bé de renovar el meu lèxic taurí per poder encarar el futur amb una mica de salero.

I és quan m'hi poso, m'hi poso.