Risus Paschalis

Si fos una persona endreçada, sabria els llibres que tinc i on els tinc. Si al damunt fos una persona llegida, els llibres que tinc me'ls hauria llegit. Però com que no sóc ni endreçat ni llegit, resulta que de tant en tant descobreixo, amagat en algun prestatge i ple de pols, algun volum que a mi mateix em sorprèn.

Això sol passar quan tinc una estona de lleure i no sé massa què fer. Aleshores faig un tour visual pel lloms dels volums que he anat acumulant i sempre acabo per descobrir alguna obra que em fa pensar per quina estranya raó me la deuria firar o a qui se li acudiria pensar que aquella col·lecció de fulls era justament la que m'ompliria de goig i alegria quan desemboliqués el paquetet. Misteris de la vida.

L'última excursió que m'he permès, m'ha plantat ran de nas El risus paschalis i el fonament teològic del plaer sexual, d'una tal Maria Caterina Jacobelli. Verge Santa dels Desemparats...

En descàrrec meu diré que no tinc ni la més remota idea de com ha arribat a ca meu. L'únic que puc certificar és que ho deuria fer després del 1991, que és l'any que l'editorial Planeta va tenir l'encert de publicar-lo, traduït per Xavier Vilaró.

Si admeto la hipòtesi que vaig ser jo qui es va gratar la butxaca per adquirir-lo, he d'arribar a la conclusió que ho deuria fer per un de tres motius:

a) perquè pertany a una col·lecció anomenada Ramon Llull i quan sento o llegeixo aquest nom perdo l'oremus

b) perquè la portada està il·lustrada amb una miniatura de Jean Fouquet, i mira, fa bonic

c) perquè a la solapa hi surt la Jacobelli retratada i és una senyora que fa goig i té la mirada trista

En cap cas em sembla possible acceptar que hagués tingut en cap moment la intenció de llegir-me'l. Però tampoc no hi posaria la mà al foc, evidentment.

Si admeto la hipòtesi que algú va creure que contribuiria a la meva felicitat personal o a l'ampliació de la meva minsa cultura fent-me'n obsequi, se'm plantegen dues inquietuds:

a) He de revisar la imatge que transmeto del que em pot arribar a interessar

b) He de buscar-me coneguts més perspicaços

Sigui com sigui, ja no hi puc fer res: l'atzar ha fet que ens trobéssim (el risus i jo) en temps pasqual i ara em sento en l'obligació de llegir-me'l.

Ho faré per sobre i en diagonal, evidentment. D'aquesta manera podré dir que em sona i, amb totes les galtes del món, enganyar algun incaut o incauta fent-me passar per un individu saberut.

Encara aprofitarem les vacances, ves per on.