M'anuncia el calendari
que ha arribat la primavera.
"Això no hi ha déu que ho pari",
diu la sang. I va i s'altera.
Atès tan infaust edicte
i per evitar el desori
(no fos cas que algú no en mori)
el qui escriu torna a la cripta.
Aquí sóc un esclau geperut. Puc contemplar els fets sense passió.
4 comentaris:
Persèfone prepara maletes.
poc que m'ho podia imaginar que una cosa tan banal com la primavera us pogués alterar :) no sé si alegrar-me'n o doldre-me'n, vaja! :)
Περσεφόνη? Ja és pretensió, ja, que sàpiga qui és. Ara, que si anem a mirar, em sona, em sona.
Bon voyage!
Som fràgils, malgrat les aparences. ves què hi hem de fer...
Publica un comentari a l'entrada