El meu costum de viure de part de dintre m'estalvia haver de suportar temperatures que ultrapassin la humana mesura. Hi ha moments, però, que empès per fats perseguidors no em queda altre remei que emergir a la superfície i confondre'm amb la resta de mortals.
Una de les sensacions més horripilants que aquestes ocasions em deparen és la d'estar-me dret a una andana del ferrocarril metropolità entomant un bany maria que em transporta a un dels misteris més recòndits de la meva ja molt llunyana infantesa.
De fet, la primera notícia que vaig tenir que la meva comunicació amb els altres seria difícil va ser la meva incapacitat per assimilar el concepte de xafogor. El pervers encreuament de les humitats amb les temperatures escapava a la meva modesta capacitat de comprensió infantil. Els grans, esbufegats, es queixaven de la xafogor, però jo no podia desxifrar el misteri que la revolta contra un termòmetre exigís integrar un concepte que el senyor Mecuri ignorava.
Probablement per aquesta incapacitat d'assimilar els matisos dels grans vaig decidir des de ben d'hora recloure'm en un món que jo pogués controlar i des d'aleshores que he practicat un ventall de desconnexions diverses amb l'entorn que m'han permès de circular sense massa estridències pels sempre complexos itineraris de la realitat circumdant.
Però cal que sigui honest i reconegui que l'inevitable creixement de la meva capacitat de percepció ha encaixat en el meu repertori de vivències el concepte xafogor. La qual cosa no m'estalvia el patiment, però em dóna la satisfacció de poder posar-li un nom.
Cosa que, si em permeteu l'expansió, és una reconsagrada putada còsmica.
.JPG)
5 comentaris:
"Oh mortals, per què cerqueu la felicitat fora de vosaltres?" Boeci dixit.
Ell trobaria les paraules justes per a tu i ratificaria les teves.
tot el que vulgueu, però la xafogor ... la fa. I, per cert, em proporciona la dosi de mandra justa per no cercar els versets que m'heu encomanat. M'encomanaré, valgui la reiteració, a sant google, i si surt bé i sinó ... també :D
La vastitud oceànica de les meves ignoràncies m'avergonyeix: Boeci a penes si em sona, és així.
Ara que m'he fet el regal de tan belles paraules, no dubteu que m'hi capbussaré.
No qüestionaré pas Sant Google, Déu me'n guard, no voldria passar per iconoclasta. Amb tot, us adreçaria a la Fundació Bíblica Catalana, que va posar en circulació una prou bella traducció dels dictats del barbut.
amb sant google ja he fet el fet, gràcies. I respecte a aquesa part el Gènesi en sóc espcialment crítica. Ves que no fos pel que vaig sortir rabent del paraigua de la religió :P
Publica un comentari a l'entrada