Es triste de pedir...

...pero más triste es de robar.

Senyor Millet, com que el sé en fase de penediment i contrició, i també imagino que deu anar una mica curt d'armilla després d'aquests reemborsaments a què s'ha llençat per mirar de parar la clatellada, se m'ha acudit que podria oferir-li una petita contribució per si li era llegut d'acceptar-la.

Com que no tinc l'honor de formar part del cercle de les seves amistats i no sabria com posar-me en contacte amb vostè, se m'ha acudit de dipositar la meva contribució aquí mateix. Així que tingui una estona, li escanejo l'altra cara i vostè se les imprimeix, en fa les còpies que li semblin oportunes i ja sap, "si cola, cola". Si les Nostres Molt Honorables Institucions li van atorgar la Creu de Sant Jordi, imagino que la digníssima peixetera on vostè tingui per costum comprar el llucet no dubtarà a acceptar-li aquesta moneda.

Per altra banda, jo no la tornaria, la Creu de Sant Jordi. Quan la hi van concedir -i li demano disculpes si m'excedeixo en l'ús dels vulgarismes- vostè ja tenia més cara que cul. I no havent canviat la circumstància, no veig per què ara hauria de retornar tan distingida distinció. En tot cas, el molt digne tribunal que el va considerar mereixedor d'afegir-se a la gernació a qui pengen la medalla potser hauria de disculpar-se per la seva escassa perspicàcia. Em sembla més enraonat.

Amb tot, tampoc no crec que hàgim de fer massa escarafalls. Tres, quatre, cinc milions més o menys... què li fa? Vivim en un país en què potinegem més en el disbarat que en la decència, i això, si em permet, dóna alegria i ens fa feliços. Fullejar un diari o asseure's una estona davant del televisor ens amaneix un espectacle que si el consideréssim amb una mica de sentit comú ens hauria de convidar a demanar l'exili perpetu a alguna d'aquestes nebuloses exòtiques on diuen els entesos que pot ser que hi hagi vida intel·ligent. I malgrat tot seguim aquí, embadalint-nos en les brosses dels ulls aliens i considerant les bigues que sobresurten dels nostres com un detall de bon gust i d'elegància.

I res més, només tenia ganes de fer-li arribar les meves més cordials salutacions i animar-lo a seguir endavant, en la seguretat que arribat el cas trobarà alguna altra butxaca per escurar.

Atentament,

Eumolp