Segons que sembla l'advocacia de l'estat ha incoat accions per evitar que es porti a terme el referèndum arenyenc i se n'ha sortit: els locals municipals poden hostatjar berenars de germanor, però no urnes (no sé si les funeràries hi estan incloses).
Gràcies siguin donades a tan bella iniciativa i a les conseqüències que se'n deriven.
Si les altes institucions apreten les galtes perquè sembla que se'ls afluixa el ventre i volen conservar les calces impol·lutes, a mi ja em va bé: ara convé que les iniciatives es multipliquin i que fins els presidents d'escala cridin els propietaris a passar per les urnes.
Jo, si cal, aniré a votar encara que m'hagi de desplaçar a cinc minuts del meu cau.
Qui em coneix, ja sap l'ardidesa de la decisió que proclamo.
.JPG)
6 comentaris:
Caram! pel poc que us conec, la vostra ardidesa em fa entendre que esteu verament enutjat. Ànims, què són cinc minuts comparats amb els mesos d'atur que ens tocaran a tots?
Cinc minuts? Això s'haurà de celebrar. Fa olor a "rècord".
Un rècord? Una autèntica bogeria... Mai que se m'exigís de complir-la hauria de multiplicar disfresses per poder desmentir que l'havia acomplerta. Tot i que si m'acompanyéssiu fins l'urna, podríem pactar una cerveseta per alleujar el trànsit dolorós.
No vull passar per insolidari ni egoista -que ho sóc- però en qüestions d'atur només acceptaria el que deriva d'una bossa ben guarnida.
Del que plana pel damunt de les nostres closques desvalgudes, ens en lliuri la Divina Providència i tota la Cort Celestial.
Amén.
d'això en diuen democràcia, de la por a saber què pensa la gent
Bentrobat, senyor Tibau. Però no és tant la por de saber què pensen sinó la por que es confirmin les temences. Encara que...
Publica un comentari a l'entrada