El dia que vaig descobrir que del membrillo se'n deia codony va marcar un abans i un després en la meva vida. Va ser abandonar la flonjor de la infantesa ignorant per veure'm projectat a l'aspra contundència de la realitat que m'esperava perfectament delimitada per l'oclusiva i la nasal.D'aleshores ençà que col·lecciono paraules que rimin amb la fruita. I he d'acceptar que tots els anys transcorreguts m'han portat ben poques alegries.
Cert que em puc refugiar a la Serra del Mongrony i que si caic miro de no fer-me un bony. I això, és clar, abrigant-me bé per no fondre'm per culpa de fogony.
Però, amb tot, tinc la sensació que hi ha un mot que em fuig. Tossut com sóc, pacient, perseverant, tenaç i discretament esperançat, sé que vindrà el dia que resoldré l'enigma i podré abandonar la cerca segur d'haver assolit la fita somniada.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada