dijous, 1 de juny de 2006

Hipòtesi



LOVERMAN

Del soterrani arriba a la neu bruta
un so daurat. La nit és freda i trista
si no es crema amb la droga i la beguda.
Però el saxo, amb un so de bateria,
té la duresa exacta d'una música
que s'esvaneix a l'alba i es retira
com una afectuosa prostituta.
Baudelaire va escoltar la melodia
de Parker a una dona de pell sèpia.
El mal és una part de la bellesa.
Per això Parker, en aquesta peça,
deixa que el saxo vagi seguint l'ombra
d'una dona que balla, els ulls tancats
i abraçada a ningú en l'obscuritat.

Feia alguns dies que mirava d'endevinar quines raons havien portat la dama a amargar els pensaments darrere un vel.

Finalment he decidit arriscar una hipòtesi: el ressò del poema de Joan Margarit la va convidar, molt abans que aquest no fos escrit, a reflexionar-hi llargament en la quietud i el silenci.

Penso que potser és un vers el que li ronda obstinadament pel cap: "El mal és una part de la bellesa".

Però ja dic, només és una hipòtesi.