dilluns, 10 d’octubre del 2005

Projecte de reencarnació

Home de poca fe com sóc, només em reservo el dret de reencarnar-me. Així, mentre vagi reincidint en aquesta vall de llàgrimes que ja em conec, m'estalvio les sorpreses. Siguin de foc o siguin de cotó fluix, no deixen de semblar-me massa multitudinàries, promíscues i imprevisibles i, que ningú s´ho prengui per la punta que crema, el menda és el menda i es reserva el dret d'admissió.

Ara, bell problema se'm planteja si és que hi ha metempsicosi a la carta!

Així, de cop i volta, optaria per retonar entre vosaltres disfressat de gat. Els qui em coneixeu, ja sabeu que li porto una flaca a aquesta llei de felins i que pledejaré fins a deixar-hi les urpes en favor de la displicent circunspecció d'aquest doctíssim mamífer que ha entès que sempre és bo que qui domines es cregui el teu senyor.

En el regne vegetal, si us he de ser franc, no trobo cap alternativa que m'abelleixi. Sí que em tiren els cactus, però no em sé veure pacientment instal·lat en una planura amb els braços extesos tot esperant que algun candidat a fer viatges astrals em vingui a sagnar.

Descartat el món de les roques, que ja ni considero, podria plantejar-me retornar a la cleda dels humans. Si fos així potser sol·licitaria un canvi de sexe, però no de perspectiva eròticofestiva.

Va, us ho faré curt i entenedor perquè em sembla que ja ho tinc decidit: mai que retorni entre vosaltres amb nova carnadura, em trobareu al sol d'una petita platja de la deliciosa illa de Lesbos.

Em vindreu a visitar?