divendres, 21 d’octubre de 2005

Explica que t'hi cagues

Tot i que he consagrat la meva vida a esquivar qualsevol possibilitat de fer amistat amb cap especimen humà de sexe masculí, no puc amagar que la meva bona disposició per a la beneïda hipocresia social no m'ha pogut estalviar de comptar amb alguns coneguts que s'afaiten.

Un d'ells, que suma a la seva escassa capacitat de discerniment pel que fa a la reciprocitat dels nostres sentiments la incomprensible dedicació als menesters educatius (és un dir) em va obsequiar no fa massa amb un col·loqui impagable.

Deia l'individu, comentant una d'aquestes situacions que si es donessin en el món dels humans seria del tot punt incomprensible, que un dels galifardeus que pul·lulen per les seves aules havia ponderat l'excel·lència docent d'un suposat professor dient: "Per mi, en Tal és el millor de tots. Explica que t'hi cagues!"

Jo, que tinc una certa tirada a ser bocamoll, no em vaig poder estar de referir l'anècdota a una distingida persona que m'honora amb la seva amistat. L'haguéssiu vista! Com per art de màgia es va començar a recargolar i a emetre claques de dimensions pantagruèliques. No em cabia dubte que sense poder-ho impedir se li havia dibuixat a la imaginació una extensa lletania d'alumnes arringlerats i còmodament instal·lats ens els seus orinalets evacuant amb cara beatífica mentre l'excels professor aspergia doctes ensenyaments de la matèria que fes al cas.

Comentat el fet (amb les interrupcions que imposava el crescendo de rialles compartides) vam arribar a la inevitable conclusió que calia fer bona propaganda de les virtuts laxants del mestre en qüestió.

Com veieu ja he començat. I em comprometo a esbrinar on imparteix la seva benèfica influència. I em comprometo també a fer-vos-ho saber. Arribat el cas que en vostre trànsit intestinal -que vull suposar de rellotge- sofrís alguna insòlita interrupció, no dubto que us acolliria al rengle dels seus deixebles i acoseguiriéu dues coses en una: augmentar la vostra ciència i fer minvar el vostre pes.


4 comentaris:

nacat ha dit...

Com totes, aquesta dita popular és ben certa: "En xerrar de cul i merda, tothom riu"... Em sembla que il·lustra el tema en qüestió!

No me n'he poguda estar!

arsvirtualis ha dit...

Aquest meravellós especímen de la docència amb aplicacions escatològiques hauria de vigila ara el possible setge de l'indústria farmaceútica, sempre àvida d'engreixar els seus dividends. Vés per on, es faria renditiu i tot.

Eumolp ha dit...

Certament, arsvirtualis, el pàjaru sembla tenir un cert potencial en el món dels negocis. Així que el localitzi li ho faré observar. Qui sap si encara el farem ric!

Eumolp ha dit...

No us n'estigueu, nacat. La dita és pertinent.
Si em permeteu la indiscreció us diré que "L'elogi del pet" i "La carajicomedia" són dos volums que no han deixat de produir-me algunes estones hilarants. Ja veieu que tothom flaqueses...