dimecres, 29 de juny de 2005

Modos

Sempre he defensat les virtuts de la hipocresia com a la millor eina per a la coexistència social.

Potser em direu que no és una actitud massa franca. I us diré que és cert, però també us diré que què hi hem de fer si ens han parit així. Potser sóc d'aquells que al màxim que arribarà és a pensar-vos fort a la cara el que s'està coent per dintre però que ho tancarà tot en la digna impertorbabilitat de l'Esfinx. I bé, així anem tirant.

És el cas, però, que avui he fregat el límit d'una vida consagrada a l'autodisciplina i a la contenció, i que demà no sortiré als papers perquè algun dimoni de guàrdia vetllava per mi.

Ja em perdonareu, però els àngels els trobo embafosos.

Si els contertulis que em tenien clavat a la cadira haguessin pogut traçar la línia precisa del camí que la meva ment dibuixava entre les seves entranyes i el ganivet amb què he tallat el gelat que hem compartit distesament, probablement haurien comprès que era qüestió de posar els glutis en acció i buscar una nova víctima.

Misàntrop? Potser. O avar del meu temps, que Molière també em serviria de coartada.

Sigui com sigui, dono gràcies que, posats a triar entre els "modos" i la franquesa, encara m'he sabut quedar a la riba tranquil·la.

I que sigui per molts anys.

2 comentaris:

arsvirtualis ha dit...

Si defenseu la hipocresia i la justifiqueu com condició bàsica per conviure perquè no l'apliqueu al seu màxim de la manera que no resteu al rogle que us ha lligat, i us acolliu al desig de gaudir de la vostra solitud?

Els vostres contertulis sempre pensaran que la tristor que regna en vós aquests dies és el motiu de la vostra absència voluntaria. Us asseguro que només tindríeu mostres de comprensió.

Albert de la Hoz ha dit...

Després de visitar el bloc d'arsvirtualis, no m'he pogut estar de visitar-vos perquè com sabeu us posa a primera línia.

Crec que la hipocresia és l'actitud que amb més hipocresia se la critica, per tant, elogiar-la és potser la millor metgia que podem prendre i l'aplicació simple d'allò del coneix-te que és la millor manera de coneguer-nos tots plegats i, potser, perdonar-nos