dimecres, 1 de juny de 2005

T'ho mereixes, Geperut

Geperut, et felicito. Triar el fons del pou per amagar la frustració i la vergonya que t'aclapara és, i t'ho diu el teu Corc de plantilla, la millor decisió que podies prendre. I no et pensis que m'enganyes. Sé que no piularàs, fins i tot et puc imaginar amb els punys a les orelles i cantussejant -et recomanaria unes absoltes- per mirar de no sentir-me. Tant me fa. També sé que no pots fugir de les meves paraules i que te les faré empassar una a una, ah, i amb una deliberada lentitud i complaença, no t'he d'enganyar.

Mira, amic meu, podria buscar-te coartades (la meva llengua esmolada dóna per això i per a molt més) però no te n'oferiré ni una. Rep el meu escarni a raig.

Diuen que ell monjos de la Trapa cada dia buiden un palada de la tomba que els ha d'acollir. Amb tota evidència són previsors i solidaris. Previsors perquè de mica en mica, estant en vida, s'agencen la cofurna on entaforaran l'ossada, i solidaris perquè estalvien a qui els sobreviu l'esforç de doblegar la carcanada. Una ginmàstica tan ben intencionada mereix tots els meus elogis, oi més quan es presta a profundes reflexions sobre la transitorietat de la vanitat humana i altres cogitacions d'un humor negre sarcàstic i refinat.

Per mi que sense saber-ho, els has imitat. Sense saber-ho, has anat preparant un còmode estatge on podràs purgar la pena que t'imposo. T'hi estaràs els dies que calgui reflexionant sobre la teva absoluta inconsistència i deixuplinant-te amb severitat inflexible.

Pots anar pensant en Fra Garí. No comparteixes l'origen de la condemna, però pots aspirar a redreçar-te com ell a la fi del poema i reintegrar-te al món dels humans. Com que et sé poc llegit, et recomano la versió de Maragall. No és gran cosa, però té l'avantatge de la brevetat.

Per la resta, no et trasbalsis. L'holograma que has disposat que et substitueixi aquests dies, funciona amb prou eficàcia. L'he anat observant tot el dia d'avui i et puc dir que ningú no ha notat el canvi. Ha fer eficaçment la teva feina, ha somrigut a qui convenia i corglaçat qui calia, ha deambul·lat exagerant la nota de cansament per obtenir aquella punta de commiseració solidària amb què et plau de jugar; ha estat en definitiva, el digne substitut del meu exiliat predilecte.

Vistos els resultats, potser que no tinguis pressa. Mira tu que si l'holograma et superés... Quin guany per al món dels que ja fa temps que se saben simplement humans!

I ja et deixo. Tinc la veu enrogallada. Parlar de cara a la fosca d'un pou té els seus inconvenients, i no n'és el menor el ressò que ja m'atabala.

Ens reveurem. Em tens a la teva disposició. Mal que et pesi. Mal que miris d'ignorar-me.

Siau, Geperut!