Ja un dia em vaig proclamar devot de la Moliner. Això no vol dir, però, que li hagi de passar per alt que en un lapse molt breu de temps l'hagi vista esprémer en tres mitjans diferents la mateixa agudesa.
És el cas que posada a comentar les ínfules abdicatòries de Mossèn Pere Navarro hagi repicat tres vegades (tres!) el mateix símil: "És com si un que fos contrari a la pena de mort, advoqués per la injecció letal".
La citació no és literal, però el dard apuntava en aquesta direcció.
La Moliner ha espremut la comparança a la seva columna de l'"Ara", a la seva col·laboració sabatina amb l'abadessa Coppulo i a la sala d'esgrima de can Monegal.
I vet ací que em sembla un abús. No sé si la Moliner descarta la possibilitat que hi hagi lectors-oïdors reincidents (que ja em semblaria bé, tampoc no ens esveréssim), o que pensa que la garrofa ja va prou cara com per fer massa inversions d'enginy a la seva percaça, o que qui dia passa dia empeny, o que bé que passa bou per bèstia grossa...
Jo no ho sé pas.
Sigui com sigui no em puc estar de demanar un repertori més variat. Les meves orelles ho agrairien. Els meus ulls també.
.JPG)
1 comentari:
potser pagar les hipoteques comporta això, però en el seu ram val més fer cabal del less is more. Si algú que m'agrada m'empudega massa, malament rai. Salut.
Publica un comentari a l'entrada