La senyora Sánchez Camacho ens ha fet una crisi de confiança.
L'entenc.
Un cop ha comprovat que és capaç de compartir taula i centre floral amb un micròfon impertinent, un hom ja no es pot fiar ni de la pròpia ombra d'un mateix.
L'hauria d'aconsolar l'esbarjosa conversa mantinguda i el tresor de confidències amb què va amanir un àpat que, jo no en tinc cap dubte, deuria estar trufat de xiuxiuejos d'alt voltatge i subtils complicitats.
Ai las, el secret ja no es porta a ca nostra i tot ve que s'esbomba i ens posa en compromisos que fan de mal traginar.
La inquietud creix, l'amenaça es dispara.
L'entenc. I en aquesta tesitura crec que és de llei que reclami sentir-se agombolada per cossos afins que li donin el confort que necessita.
És per això que li n'ofereixo un repertori prou divers perquè triï a pler.
No tinc cap dubte que s'inclinarà per l'opció que més s'avé amb les seves preferències:
.JPG)
.JPG)
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada