diumenge, 24 de març de 2013

Senyals de mort designants



Ara que es posa de moda traslladar la indignació a la porta de casa de qui la provoca...

Ara que d'això en diem "escrache" (paraula que es pronuncia com qui escup i que sembla que ve del lunfardo)...

Ara em plau de fer-vos avinent que aquesta mena de pràctiques tenen a casa nostra il·lustres precedents.

Ja al segle XV, els pagesos maltractats per les exaccions senyorials reaccionaven per aquests rodals amb revoltes quan es veien desposseïts dels drets sobre les terres que conreaven.

I perquè llurs enemics poguessin fruir d'un cert empetitiment de l'esfínter anal, els plantaven a la porta dels casals belles creus amenaçadores.

D'això se'n deia "senyals de mort designants".

No advoco pas per recuperar aital pràctica: sóc fervent defensor de la vida vegetal i mai no us proposaria el sacrifici de cap arbrissó i menys amb finalitats de dubtosa legalitat.

Sóc pacífic de mena i no m'agrada cridar.

Sí, però, que proposaria com a adaptació del terme (escratx o escraig no m'acaben de convèncer) un discret acrònim del tipus "semodé".

Té l'avantatge que esquitxa menys quan el diem i fins i tot el podem fer rimar amb el molt estès "sisepué".

Considereu-me la proposta.