La qual cosa no està ni bé ni malament. Els calendaris -que no són altra cosa que els discrets majordoms del Temps- anuncien que falta poc perquè la senyoreta Primavera tregui el nas per aquests verals.
Dono gràcies a El Corte Inglés, que ha començat a empestar-nos amb papallones poca-soltes, perquè em fa present tan fausta efemèride. Jo, que visc completament al marge dels trànsits de Natura, podria haver-me quedat en la ignorància que s'acosta l'hora que la Vida rebroti i tots, disciplinadament, ens hàgim d'estremir.
I resulta, que per altres conductes menys televisius, m'assabento que ele 21 de març és el Dia Internacional de la Poesia.
Us estalvio els dicteris que em provoca l'associació Primavera-Poesia. Tot i que estic acostumat a ajupir-me a la consuetud de la idiòcia militant, ja no em queden forces per exclamar-me de l'ús i abús dels tòpics.
És així i no hi podem fer res.
Amb tot, i mentre faig boca per triar uns versets per commemorar tan amena celebració, no em puc estar d'avançar una bonica imatge i quatre ratlles ben compostes per fixar la meva pètria indignació contra els qui guarneixen el calendari amb commemoracions absolutament prrescindibles.
Dono gràcies a El Corte Inglés, que ha començat a empestar-nos amb papallones poca-soltes, perquè em fa present tan fausta efemèride. Jo, que visc completament al marge dels trànsits de Natura, podria haver-me quedat en la ignorància que s'acosta l'hora que la Vida rebroti i tots, disciplinadament, ens hàgim d'estremir.
I resulta, que per altres conductes menys televisius, m'assabento que ele 21 de març és el Dia Internacional de la Poesia.
Us estalvio els dicteris que em provoca l'associació Primavera-Poesia. Tot i que estic acostumat a ajupir-me a la consuetud de la idiòcia militant, ja no em queden forces per exclamar-me de l'ús i abús dels tòpics.
És així i no hi podem fer res.
Amb tot, i mentre faig boca per triar uns versets per commemorar tan amena celebració, no em puc estar d'avançar una bonica imatge i quatre ratlles ben compostes per fixar la meva pètria indignació contra els qui guarneixen el calendari amb commemoracions absolutament prrescindibles.
VINDRÀ LA MORT
Vindrà la mort i els ulls m’arrencarà:
Veuré llavors un altre firmament.
La finitud és un vaixell varat,
L’hortalissa que menjo no té cucs,
El silenci m’imprega de clarors.
La mort és purament un canvi més.
Això va escriure un senyor que es deia Joan Vinyoli.
Quan despuntava la Primavera? Potser sí, però no ho afirmaria.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada