"Els diàlegs impossibles tenen sempre conseqüències de dubtosa utilitat. Però la vida només té sentit si som capaços de capgirar els catúfols de la sínia..."
Aquestes paraules idiotes són les que em va obsequiar Des Esseintes quan ja havíem escurat tots els culs d'improbables ampolles d'alcohols de dubtosa procedència.
Potser per això, o per qualsevol altra raó que ara se'm fa difícil de situar, em vaig llençar als mercats d'atuells obsolets fins que vaig aconseguir de firar-me aquesta bonica màquina d'escriure.
"S'ha de recuperar l'inútil", crec que també em va dir el delicat i mig oblidat decadent.
Però no ho juraré. Els records són tèrbols i la veritat sempre bascula entre els atractius aspectes multifactorials de la mentida.
Ara, però, tinc un dilema. Si sóc conseqüent amb la despesa que m'ha ofert tan bonic artilugi, hauré de desaparèixer d'aquest món tan sofisticat d'impulsos electrònics.
Tirant enrere enrere, no sé si encara m'hauré de refiar dels missi dominici.
Que tampoc no estaria malament.
Temps al temps.
.JPG)
2 comentaris:
Em fascina la fascinació que se sent al davant d'aquests objectes. Curiosament, la visió de tal artilugi només m'ha recordat els nombrosos repelons provocats per l'excessiu espai entre tecles. I quanta felicitat en l'electrònica!
A mi em recorda els mals moments després de comprovar que havia d'escriure novament... Amb una mica més d'intentsitat i em corono com la "reina del tipp-ex"
Publica un comentari a l'entrada