S'acosten les eleccions
temps de festa i alegria.
Els qui aspiren als escons
treuen pit: qui no ho faria?
Si escolteu els candidats,
tots diran belles paraules.
Per a uns grans veritats,
altres les prendreu per faules.
L'Artur Mas hi és a tocar,
en Montilla no es refia,
Puigcercós no ho té gens clar,
l'Herrera fa cara pia.
La Camacho brama fort,
en Rivera va de tort
i en Laporta posa un "pero"
a l'opció d'en Carretero.
Tot plegat fa molta gràcia.
Visca el dia vint-i-vuit!
Quan ja tot serà ben cuit,
que sigui lo que a Déu plàcia...
2 comentaris:
i la panereta? on poso ara jo els centimets?
No ens cal pas cap dineret,
basta una mica de somriure.
Sent pobret però alegret,
no cal més per sobreviure.
Publica un comentari a l'entrada