divendres, 12 de novembre de 2010

Dialèctica

TESI

A la cerimònia de consagració de la Sagrada Família, unes monges s'encarreguen d'endreçar l'altar i d'eixugar els regalims de la unció.

L'opinió pública i publicada se n'exclama: l'Església ha ensenyat el llautó i s'ha de criticar i denunciar el paper assignat a la dona (a l'alçada del betum, com acredita la fotografia) dins d'aquesta baluerna obsoleta. Si anem oferint aquests models cavernícoles, ho tenim ben pelut (en la cosa de la igualtat i de la dignitat de la dona, s'entén).


ANTÍTESI

Se celebra la desfilada de Victoria's Secret. Informatius i premsa en van plens: imatges i comentaris admiratius. Ni un bri de circumspecció. Somriures còmplices de locutors i locutores. Baves a dojo.


SÍNTESI

En ocasió d'alguna propera cerimònia en què calgui fer una mica d'endreça, potser convindria que l'Església es posés al dia. Si més no en les aparences:




A veure si hi ha sort.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

justa la fusta! entre els uns i els altres, al final del que es tracta és de que la dona només és una cosa.

arsvirtualis ha dit...

Estava pensant que a Hegel li encantaria l'exemple aplicat en el vostre plantejament.

Eumolp ha dit...

És la cosa del foc i de les brases. Amb tot, fa una mica d'angúnia tant de "pogue" de via estreta. (Paraula d'ateu menjacapellans)

Eumolp ha dit...

M'ésforçaré a no passar de Hegel. No fos cas que caigués de cap en el materialisme dialèctic i acabés naufragant en Marx. (He encès una espelma a sant Bakunin perquè em deslliuri de tot mal i temptació.)