dimecres, 1 de setembre del 2010

Aigua passada

circumspecte.
disciplinat.
quasi boví.
basta que una pedra dibuixi cercles per capgirar la vertical del pou.
hi ha sospita de sol.
o de núvol
tant li fa.

sol i de dol i amb vetusta gonella
és quan plou que ballo sol

foix rima amb moix
però també amb coix i toix.

m'és ben igual.

cada mot és un regal.

2 comentaris:

Eva ha dit...

Solitud, silenci, profund, quiet, gris, intemporal...
són els mots que m'inspiren l'imatge d'aquest pou descomunal.

arsvirtualis ha dit...

No veig el fons...