Els sentia, cridaven, l'atiaven: "Mata-la, mata-la!"
Sant Jordi, però, s'havia fet gran, i els anys et regalen el do preuat del tantsemenfotisme.
I no la va matar.
Encara més, obviant qualsevol prevenció genètica van optar per l'única resposta legítima: transgredir i provocar.
I malgrat una natural repugnància -sia dit en honor de la veritat, més per part de l'artròpode que per part del militar- es van aplicar a la metòdica gimnàstica reproductiva fins que van aconseguir engendrar l'únic especimen capaç de fer front al canvi climàtic.
I és que en matèria de prevenció, no hi ha com recórrer al santoral.
(Sia dit en honor de tots els qui auguren el cataclisme final i no poden deixar de contemplar-se el melic: transversals, multiculti, pluridisciplinars i políticament correctes.)
Que pel que fa a mi, els poden bullir en salfumant i servir-los deconstruïts.
Feliç Sant Jordi i fins l'any vinent.
.JPG)
2 comentaris:
Molt bona diada de Sant Jordi, Joan. I tant de bo que no sigui ennuvolada i passada per aigua com aquí. Petonet blau
déu n'hi doret! quin ecs :P en salfumant? ja deus quedar ben deconstruïda ja. Prefereixo no imaginar-me dins d'alguna de les categories esmentades, el salfumant sempre m'ha provocat acidesa d'estómac. Bon d'aixonses i fins l'any que ve :)
Publica un comentari a l'entrada