Si això no hagués passat:
"I sentiren la remor de Jahveh Déu que es passejava pel jardí a l'oreig del capvespre, i l'home i la seva muller s'amagaren de la vista de Jahveh Déu entre els arbres del jardí. Jahveh Déu cridà l'home: On ets?, li digué. I ell respongué: He sentit la teva remor pel jardí i he temut, perquè vaig nu, i m'he amagat. I li digué: I qui t'ha fet adonar que anaves nu? És que has menjat del fruit de l'arbre, del qual et tenia manat que no mengessis! La dona que m'has donat per companya, m'ha donat fruit de l'arbre, i he menjat."
Ara no caldria això:
Desprovistos d'aquest engavanyador sentit del pudor que empara això del dret a la intimitat, els feliços viatgers eteris s'arringlerarien convenientment despullats a la porta d'embarcament i no hauríem de suportar plúmbies disquisicions sobre si cal o no cal, si és millor ser escanejat en terra o esmicolat en ple vol.
Una vegada més es demostra que la dona, esca de tots els pecats, ens complica l'existència....
Amb tot, he de confessar que posats a triar entre Cranach i la radiografia no tinc cap dubte. I no diré cap on em decanto. No vull ofendre a ningú.
.JPG)
2 comentaris:
anava a no dir res, per no complicar-vos-la, però molt em temo que la cosa del vestir prové dels homes i la seva necessitat de controlar :) pel que a mi fa, que escanegin el que vulguin (i de passada ja poden aprofitar i fer-me la revisió anual, que m'estalviaré uns calerons)
I reposats a retriar, encara m'estimo més l'Adam i Eva d'Albert Dürer, més desinhibits, ells.
Pel que fa al conjunt, m'acullo al refrany castellà: "lo que se han de comer los gusanos, que lo vean los cristianos." Això quan se suposava que tota la població era cristiana... Quines complicacions, com apunta Clídice.
Publica un comentari a l'entrada