dissabte, 23 de gener de 2010

Qui no es conforma...

Desoint l'evident escepticisme de la meva assessora literària i potser per portar-li una mica la contrària (fatal, la rima!), he cedit a la temptació i m'he firat un bonic giny electrònic d'aquests que pots traginar amb un gavadal de lletra sense perjudicar la carcanada.

Admeto que els viatgers impenitents o els partidaris de l'interiorisme minimalista tipus consulta odontològica poden justificar la bondat de l'invent. A uns els permet acompanyar-se d'interlocutors muts en les expedicions llurs i als altres els estalvia el farrigo-farrago d'una colla de volums que -si han optat per un look casolà tan bèstia- tampoc no els deuen fer massa falta.

Jo, que en qüestió de viatges sóc la ruïna del negoci i en matèria de decoració tendeixo al barroquisme i a l'horror vacui, he trigat alguns dies a trobar-li justificació a la despesa sumptuària. Però me n'he sortit i n'estic més que cofoi.

És el cas que els meus àpats solen transcórrer en una soledat monàstica, encara que no en la pau dels claustres sinó en un bar de mala mort, que són els que a mi m'agraden. Hi vaig amb la mateixa disposició que els ardits cavallers medievals: cada dia m'enfronto a tota ultança a l'àvol cuiner, que malda per destrossar la mica d'estómac que em queda, i en surto vencedor. I tampoc no em derrota "La ruleta de la fortuna", malgrat l'estultícia refinada del presentador i dels diversos concursants que hi exhibeixen la seva finesa intel·lectual.

L'escut que em guarda de tot mal és el llibre amb què m'abstrec d'un entorn tan esbarjós. Fins ara, havia de fer autèntics equilibris amb el plat, la copa, els coberts, la mà o el colze per mantenir oberta la pàgina sense que el macarró se m'escorregués a mig camí de la boca o la patata fregida decidís que s'estimava més fer un doble salt mortal sense xarxa fins a terra que sotmetre's a una masticació que imagino humiliant i un pèl dolorosa.

I heus ací que la tècnica m'ha resolt el problema. La cosa aquesta del llibre electrònic ocupa un espai discret, s'aguanta soleta i no té iniciativa pròpia per passar al capítol anterior. Una meravella.

Només hi ha un perill que m'inquieta: si per atzar es bolqués la copa i el vi i la gasosa (evidentment) sollessin aquesta andròmina, se li col·lapsarien els circuits i em quedaria a l'escapça?

I és que tan veritat és que qui no es conforma és perquè no vol com que mai no podem tenir-ho tot.

Som víctimes de la saviesa popular.

1 comentari:

Clidice ha dit...

ara si que me'l compro, definitivament :)