dissabte, 19 de desembre del 2009

Brassens i Ovidi

Si voleu amenitzar algun lleure amb una mica de música us proposo
l'audició d'aquestes dues cançons que tenen un indubtable parentiu.
Com és de llei, us planto primer la gallina i després l'ou.
Publicat per a

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Moltes gràcies :) m'encanta la primera :)

19 de desembre, 2009 13:36
Mercè ha dit...

M'ha encantat tornar a escoltar com Ovidi fa vacances.
M'evoca tantes coses aquesta cançó: mon pare, el primer pis a València...
Gràcies.

23 de desembre, 2009 11:37

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)