diumenge, 23 de juliol de 2006

De banyes i forats


Sé que sóc plom, pesat, redundant, monòton, llis, reiteratiu i, fins i tot, una mica obssessiu... però no me'n puc estar.

M'agrada la calavera, les calaveres, vaja. O millor dit, la seva representació, perquè ara no us penséssiu que visc a les catacombes de París o a la capella de Kostnice, que tampoc no porto tan lluny les meves devocions estiuenques.

De les diverses possibilitats que ofereix la iconografia ad hoc, avui em plau d'obsequiar-vos aquest exemplar de calavera maderista que em sembla especialment escaient per a la temporada de vacances.

Si li fem una ullada fora de context i la traslladem (pobrissona, i quina culpa en té!) a les nostres latituds i època, fins i tot li podem atorgar un aire deseixit, com de vacances. Com de guiri que va cap a la platja a torrar-se al sol per quatre duros.

Jo, que no sóc guiri, ni m'agrada el sol, ni voldria torrar-me i que -ai, las!- no tinc ni els quatre duros, em limito a contemplar-la i a utilitzar-la de pretext per declarar oficialment inaugurada la meva temporada anual d'enclaustrament voluntari.

Lloat sia Nostro Senyor.