dissabte, 29 de juliol de 2006

Converses


L'estiu és un bon temps per retrobar qui estimem. Si és el cas, és clar, que ara no ens féssim massa il·lusions al respecte.

Pel que a mi fa -i sense entrar en intimitats que no vénen al cas-, un dels retrobaments que practico (sempre amb molt de tacte i mirant de no destorbar ningú) és amb els autors amb qui em sento en deute.

Un d'ells és Gabriel Ferrater, per qui guardo una devoció especial. Avui, perquè en tenia ganes i en venia de gust, l'he fet sortir d'una llarga temporada de repòs que ha passat entre Rimbaud i Foix, i he orejat una mica Les dones i els dies.

Del discret col·loqui que hem mantingut aquest matí que es va descabdellant amb la precisa lentitud de la vacança, crec que és de llei que us en deixi compartir un tast.

Espero que sigui del vostre grat.

TRO VOS MI SIATZ RENDUDA

Tantes parets entre tu i jo. L'enyor,
exhaust, no arriba fins a tu. No veu com se't va fent
vida, en indrets i moments que són veritat aguda,
no desfets com el seu desesper. Gos
pròdig d'esverament brutal, es llança a rebolcar-se
per la pols d'un estiu sense remei.
Oh, per la set massa confusa, un sol
fil d'aigua, un sol record teu a cada instant,
fins que em siguis tornada.