dimarts, 3 de gener de 2006

Big brother


Sóc aquí i em vigilo. Si em moc ni que sigui un pensament, em segueixo, m'escruto, valoro, computo, integro i informo.
Si aconsegueixo la immobilitat, exulto. Em passo desapercebut i, en conseqüència, sóc lliure.
No em pregunto en quin món visc, no m'interessa. Reflexiono, això sí, sobre alternatives i futuribles.
Ho resumeixo: "Si la Mila fa midó a mi re m'hi fa". I em responc: "No por mucho madrugar amanece más temprano". I si algú addueix que els matiners reben l'ajut de Nostre Senyor, jo els replico que qui roba una arrova de roba no roba l'arrova que roba la roba.
Al capdavall -o comptat i debatut- tot ho podem reduir a un discret equilibri de pesos i de mesures, cosa que ens situa en la tesitura de decidir si és més important la palla en l'ull propi o la biga en l'aliè. Qüestió crucial si atenem especialment a la dimensió de l'ull, la palla i la biga.
Ull per ull. Dent per dent.
I que cadascú se les compongui com bonament pugui, que el 2006 ja és arribat i encara som vius.
O no?