Avancem a les palpentes sota un cel orfe d'estels.
No podem, però, marrar l'últim port,
just aquell que el primer plor ens prometia.
Ho deia en Pere:
Així que hom naix comença de morir...
I ho reblava en Francisco:
La cuna es sepultura...
Jo em limito a replicar les cares:
de dret, a llevant o a ponent.
Sabent del cert
que la que mai no veurem
és la que es mira en el mirall
que té
l'última
resposta.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada