dissabte, 17 de novembre de 2012

Barbara



Li tinc una flaca, ja em dispensareu.
I és que jo reto culte a l'obsolescència. No hi ha res que em faci més il·lusió que saber-me a la perifèria de la realitat.
Contra el color, el blanc i negre. Contra Shakespeare, Racine. (que ja em sap greu enfrontar dues mòmies, però és el que hi ha).
I fixeu-vos en el perfil dels ulls. Llapìs gras, traç segur.
I el posat.
Res no és el que era.
Res no serà el que és.

i mentre esperem que algú ens buidi la copa, brindem.