dilluns, 23 de juliol de 2012

No sé jo si...


...però mira, encara que no se sap podria ser que... o vés a saber. En fi, que potser sí o potser no: deixem-ho en mans de la margarida. 

Quan la tingui ben esfulladeta contemplaré l'última resposta i, probablement, faré just el contrari.

I mentrestant els arbres cremen, el precipici s'acosta, els llops esmolen els ullals...

Són temps estranys.

1 comentari:

Clidice ha dit...

vagi a saber mestre, el cas és que tots els temps són estranys i sempre hi ha l'oportunitat de fer-ho millor :) el que sigui, nosaltres o els que vinguin, això rai :)

una optimista irredempt