tinc la certesa certa que en termes de decisió no hi ha res a discutir amb qui l'ha presa. és a dir / ço és / consegüentment o en conseqüència / jo diria que: és l'opció de l'anton que va i com pot se les compon
eps, i ben bé que fa
que tens un munt d'ossos al cap? doncs tragina'l, amig/amiga/enemic/enemiga (¿o és que et pensaves que només servien per mantenir-te dret (dempeus que diria aquell)?) ¡¡¡quin error més errat amb tirada de disbarat!!!
els ossos, com tantes coses, serveixen per fer-ne festa
en castellà per mostra te'n donen un botó
n'eumolp te n'ofereix els traus
i que cascú se'ls cordi com bonament pugui:
BOTÓ PRIMER
BOTÓ SEGON
EL SILENCI DELS MORTS
La terra cobra el delme. No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d'ells
és molt a prop.
Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure'ns. Llur silenci
se'ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.
No deixis de voltar-te
de les seves imatges. Cada dia
posa'ls flors al costat, per si poguessin
sentir la flaire de les roses.
Què sabem de cert
de llur manera d'ésser? Preservem les coses
que van tocar, deixem-les allà on eren,
quietament. I potser un dia
se't manifestaran.
I si no ho fan, espera
pacientment, contemplativament,
pacientment, contemplativament,
tota la vida. Viu la teva vida
mesclada amb ells.
Usa dels morts així.
(i si volíeu cordar i descordar, o trobar més traus i potser algun botó, seguiu la petja.
www. ourvintagebeauty.tumblr.com
Joan Vinyoli, Vent d'aram
a vosaltres us toca decidir. jo ja ho tinc clar)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada