Pensava: "Em deixaria tallar una mà per tocar aquest concert". I tot seguit s'adonava que, fet el sacrifici, es trobaria manc i, al damunt, amb cara d'idiota. Per això es limitava a sentir-lo o, simplement, el recordava.
O el desempolsegava del prestatge dels bits màgics per fer-ne regal.
Perquè hom mira de compartir allò que li plau i té la certesa que una mica de música
O d'acompanyar el silenci.
.JPG)
1 comentari:
A mi m'afet pensar en ocells aquest flautí vertiginos.
;-)
Publica un comentari a l'entrada