- Saps qui l’ha dinyada?
- ...
- En Jaume, el barber.
-...
- Sí, tu, m’ho va dir el Pep, el dels cigrons. Quina putada, tu. Se’n va anar al llit i ja no es va despertar.
- Doncs va tenir sort. Més val així. Et fots al llit tranquil·let i passi-ho bé que cauen gotes. Ja ho voldria per mi. Ara que per la dona... Trobar-te’l l’endemà sec com un bacallà ajagut al teu costat..., jo no sé si em refaria.
- I ca, tu, si va ser la dona, li va badar la closca a cops de mall.
I és que en qüestió de tòpics més val anar alerta: morir de nit no és sempre una ganga.
1 comentari:
No arriba a conte però acava bé.
Publica un comentari a l'entrada