La veritat, encara no acabo d'entendre com han desoït la meva proposta pancartil... Però sento pels mitjans de comunicació que les forces vives (les malaltones i les agonitzants sembla que també) han arribat a un acord per anar tots junts i cadascú per la seva banda.
Realment, formar part d'un país que s'arriba a creure que aconsegueix la quadratura del cercle no es paga amb pessetes. Ni amb euros. Ni amb dòlars. Ni amb millets.
Sigui com sigui, tant me fot: agraeixo l'espectacle, però la decisió ja la tenia presa.
Hi aniré amb pancarta o sense. Dret o cap per avall.
L'ase de la sínia és molt capaç de fer un altre tomb i enganyar-se pensant que llaura dret.
Què hi voleu, els escèptics formem al rengle, però no podem deixar de mirar-nos des de fora.
.JPG)
2 comentaris:
em penso que els que ens han proporcionat aquest espectacle "d'altura", o "per les altures", tenen més angúnia ara pel que els poguem dir la gent que qualsevol altra cosa. Anem-hi i després ja en parlarem :)
Amic,
Allí ens trobarem…però caldrà que em prengui una til•la abans… massa gent pensant igual… m’espanta. Això meu deu ser signe d’immaduresa.
Salutacions cordials
Publica un comentari a l'entrada