Amb els anys he arribat a la conclusió que tinc una incompatibilitat genètica amb les vacances. Bé, això i una educació judeocristiana de pedra picada que em fa fugir com de la pesta de qualsevol oportunitat de lleure: el pecat és el pecat i les flames de l'infern cremen que és un contento...
Per això mateix he desenvolupat una vasta panòplia de pseudoactivitats productives: mentre les faig, puc fingir que aprofito el temps i d'aquesta manera m'estalvio vint de les cinquanta fuetades amb què puntualment cada vespre rescabalo els meus mancaments.
Una d'aquestes activitats pretesament productives és l'endreça. Com que tinc ànima de formiga, periòdicament m'he d'enfrontar al dilema de decidir què llenço i què conservo. (No sabria dir com ni per què, però sempre acabo conservant més del que tenia.)
Sigui com sigui, en una d'aquestes incursions en el regne de la poca-solta, vaig rescatar aquesta versió tontaina del joc de l'oca per a nenes i nenes del cap gros.
La penjo aquí com a testimoni de les molt diverses i variades maneres en què he invertit les meves hores en activitats perfectament inútils.
Que, sia dit de passada, són les úniques que encara em mereixen un discret respecte.
.JPG)
2 comentaris:
un joc genial! llàstima que no l'hàgiu comercialitzat :) Bones vacances, fent, desfent o sense fer :)
Que bo!!!!
He estat una bona estona enganxada llegint les vinyetes.
Bones vacances! (de cuc a cuc)
Publica un comentari a l'entrada