El retrat del gran manaire
el pengen a la paret;
les mosques no hi pensen gaire:
s'hi van a cagar de dret.
Beneïdes són les mosques
que poden fer-ho a gratcient;
nosaltres fent-ho a les fosques
rebríem de valent.
El recurs a l'escatologia per blasmar el "gran manaire" (Franco, naturalment) ens dóna un dels afortunats moments de Lo Gayter de la Muga.
Vist el moment polític que ens enllardufa i que concentra tots els esforços a disposar estratègicament belles tifes davant d'elegants ventiladors per esquitxar el tot de la totalitat total a major glòria de l'absurditat quintaessenciada, no dubto que ja podem afirmar amb fonament de causa que "no són temps per a epigrames".
De la lírica, ni memòria.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada