Soparets

Aquestes dates em precipiten a una certa vida social que m'obliga a violentar el meu tarannà misantròpic i a sotmetre els meus músculs risoris a una tensió que sempre els agafa fora de joc. La contracció als deures imposats ha format part des de sempre del meu paisatge vital i m'hi sotmeto amb la disciplinada obediència dels qui no tenim el no ben arringleradet en un lloc de privilegi del nostre repertori lèxic. És així i no me'n queixo, simplement constato.

Aquest estiu, però, acudiré als diversos sopars que honoro amb la meva presència amb un estat d'ànim més eixerit: poder disposar d'una polida capseta delicadament ornamentada amb la colla dels tretze i que conté unes perfumades pastilletes per assaborir post prandium, em dóna una tranquil·litat de què fins ara freturava.

Ja ho deia aquell, que no es volia morir perquè la vida sempre et dóna sorpreses i novetats.

Les meves, com veieu, són ben petites i modestes.