dimecres, 8 d’abril de 2009

Dimoniet


Fa cara com de sorprès, tal vegada se li fa estrany que l'hagi tret a prendre la fresca. I potser sí que té raó: tan bé que s'hi està de portes endins, ignorant el traüt d'aquest món que s'entortolliga en qüestions abstruses que algú potser es pensa que se solucionaran...

Però el mal ja està fet i ara es quedarà aquí, interrogant un horitzó que a nosaltres se'ns escapa. Confiem que si alguna cosa s'hi perfila ens avisarà. I aleshores hi acudirem, alguns esperançats, altres -més realistes- amb l'esglai disposat a confirmar temences.

Aquesta és l'aposta.

1 comentari:

Eva Ventura ha dit...

He estat una estona mirant el dibuix i hi ha hagut un moment en que m'ha semblat que em picava l'ullet el dimoniet.
Potser es la son...