dissabte, 31 de gener de 2009

Uxoricidi i musiquetes

L'arribada d'unes caixes que han domit el son dels justos durant uns anys en un guardamobles, el subsegüent remenar i la inevitable tria del que és prescindible i pot anar a morir a la molt lamentable promiscuïtat de les escombraries (recony, quina seqüència!) m'han retornat a la memòria una cançoneta amb què la meva àvia paterna contribuïa a la meva formació moral i intel·lectual.

La lletra (la música, afortunadament us l'estalvio) deia així:

Don Juan Tiroliroliro mató a su mujer,
la hizo a pedazos, y la fue a vender.

La gente que la compraba creía que era tocino
y era la mujer de don Juan Tiroliroliro.

Considerat el fons moral de la qüestió, he arribat a fer-me creus dels camins per on intentava encarrilar-me la meva digníssima antecessora.

Tot i això, em reconforta haver de reconèixer que les influències que rebem en la infantesa no determinen els nostres comportament adults: us puc donar testimoni fefaent que mai no m'ha passat pel cap simplificar la meva vida matrimonial usant d'un mètode tan expeditiu (amén de lucratiu) com l'aplicat pel simpàtic Tiroliroliro.

La meva indubtable submissió a la llei i l'ordre establert sempre m'han decantat o pel divorci o per la conseqüència.

Cosa que en matèria de convivència i ordre social no deixa de ser potser més anodí , però també d'un grau de civilitat exemplar.

I és que cada dia em sento més noucentista, ves què hi hem de fer.