dissabte, 9 de febrer de 2008

Itinerari

La poesia pot ser moltes coses: interpretació del món, eina de coneixement, camí d'introspecció, possibilitat de gaudi, instant de retrobament... Què sé jo, que no sé res?

Però no cal saber gran cosa per reconèixer un poema o un poeta. La simple voluntat de llegir-lo, potser:

DESEMBRE DEL 1903

I si del meu amor no puc parlar -
si no dic res dels teus cabells, dels ulls, dels
llavis;
amb tot, la teva cara, que guardo dins l'ànima,
el so de la veu teva, que guardo en el cervell,
els dies de setembre que ocupen els meus somnis,
m'emmotllen i matisen les frases, les paraules,
sigui quin sigui el tema, el pensament que
expresso.

Això va escriure Cavafis el gener de 19o4, Joan Ferraté ho va traduir el 1975 i jo ho copio el febrer del 2008.

Un dels molts itineraris possibles.