diumenge, 13 de gener de 2008

Visita


LXXXI

Així com cell qui·s veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar,
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a mi qui vaig afanys passant
e veig a vós bastant mos mals delir:
Desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre orgull recitant.

De tant en tant és bona una visita als amics, i jo -que sóc polit de mena- he volgut avui passar a saludar en March, que feia temps que tenia abandonat. L'he trobat bé, en bona forma com sempre, i hem passejat junts una estona.

A l'hora del comiat m'ha dit que si volia prendre alguna cosa i per no desaïrar-lo (l'home té un caràcter que déu n'hi do i per no res s'enfila com una carabassera) m'he endut aquest poema per tres motius: és breu, m'agrada i fa patxoca.

I per això el planto aquí.

1 comentari:

the silver blue sea ha dit...

Així com cell qui en lo somni es delita
e son delit de foll pensament ve...