dissabte, 26 de gener de 2008

Segon prestage

S'ha estat al segon prestage molt de temps. Ha tingut la paciència sàvia que tant admiro, però avui m'ha demanat que l'en baixés i que l'obrís just per la pàgina 33.

Ho he fet, obedient com sóc, i deixo que parli:

Una amor perpetrada en l'agonia
i de mirra i escalf, amor, et guarde,
i l'alt agraïment en què madure.

Art de fervor és mon treball d'espera,
perquè ja t'he tingut; i cure amb somnis
la casa transcendent on em deixares.

I et guarde plenitud. Vindria a dir-t'ho
aquest goig sense gest, si preguntaves
a quin afany m'assemble o a quin tigre.

Així parlava Joan Fuster a Escrit per al silenci.

I a mi que em plau rescatar-l'en.

2 comentaris:

arsvirtualis ha dit...

Per fi li heu tret la pols. Per fí l'heu fet parlar des del seu silenci... Les debilitats em poden.

alimara ha dit...

Em plau en gran manera dir-te que a mi també m'agrada llegir-lo,rellegir-lo ,inventar sovint paraules perquè mai els done l'oportunitat d'acabar-les de llegira.. (No havia vist mai la paraula tigre al poema! )L'ànsia d'engolir-me'l àvidament.. no m'havia deixat assaborir-lo.
Gràcies