dilluns, 7 de maig del 2007

Gat

No sé si us ho creureu, però el meu gat somnia i m'explica els seus somnis. Està una mica amoïnat perquè són un pèl estrafolaris i ell el que voldria són somnis de ratolins o de formatges perfumats. Jo, per aconsolar-lo, li explico els meus (on tampoc no hi ha ratolins ni formatges) i de tant en tant miro de recollir-ne algun amb quatre ratlles benintencionades.
Aquest dibuix li va plaure i el té penjat al capçal de la seva màrfega. Diu que li fa companyia i que li dóna una mena de seguretat de pervivència. Jo no l'entenc massa quan diu això, però ja m'està bé. Deu ser perquè m'afalaga que li agradi i també perquè el meu gat i jo ens assemblem més del que podríem pensar a simple vista.
Li he demanat permís per penjar-lo aquí i m'ho ha concedit no sense una certa reticència. Però li he dit que em feia il·lusió i en el fons no em sabria negar cap caprici.
Si us agrada, bé. Si no, paciència. El meu gat continua somniant i d'alguna futura confidència en pot sortir algun altre dibuix que us plagui més que aquest.
Tot és possible i no se sap mai.