dimecres, 24 de gener de 2007

Jerigonzo

La bonica paraula amb què encapçalo aquest mig acte de contricció me la va regalar una senyoreta teleoperadora que s'obstinava l'altre dia a encolomar-me una oferta de línia telefònica o connexió ADSL -ara no podria dir ben bé de què es tractava.

Ella em parlava en castellà i jo, que el xampurrejo, anava trampejant la situació com podia tot i que, ho confesso, de tant en tant intercalava una falca catalana per temptejar si podíem anar com a mínim cap al bilingüisme passiu.

El diàleg per a besugs (ella entestada a arrancar-me un sí i jo obstinat a fer-li entendre que no) va acabar amb una certa brusquedat quan va i em diu: "Y por qué me hablás en jerigonzo si vós sabés que no lo entiendo?"

Veient que el diàleg tenia poques perspectives jo, que aquests dies vaig emmurriat i una mica curt de paciència, li vaig etzibar un eixut "moltes gràcies, bona nit" i vaig tallar la comunicació.

A pilota passada, però, em sento obligat a regraciar la meva desconeguda interlocutora. Si fins ara anava atabalat en això del nom de la llengua i ja no sé si dir-ne català, valencià, balear, bacavès o rosalbacavà, heus ací que ja tinc el problema resolt: jerigonzo!

La veritat, sona bé. I amb una mica de voluntat estic disposat a admetre que té aromes de multiculturalitat i transversalitat.

Adopteu-lo i propagueu-lo, farà fortuna.